Com és que el HiRISE repeteix la presa d’imatges de la mateixa zona? De fet, ens serveix per detectar canvis estacionals (dipositació i sublimació de gebre) o temporals (traces de remolins de pols i allaus). La repetició de fotografies ens proporciona un primer cop d’ull per després poder trobar diferències amb imatges posteriors.

És el cas d’aquesta observació, duta a terme el juny de 2014, la qual cobreix un petit cràter senzill d’un quilòmetre de diàmetre situat a l’hemisferi sud. La imatge composta i potenciada del cràter revela la presència de gebre en tots els pendents orientats cap al sud (com ara la paret septentrional del cràter i les ejeccions meridionals). La imatge es féu al final de l’hivern marcià, quan la primavera ja s’acostava al planeta roig.

Gràcies a la imatge repetida podem detectar qualsevol canvi que s’hagi produït en el cràter. I, vés per on, tot el gebre que hi havia en els pendents del cràter orientats cap al sud ha desaparegut, atès que s’ha sublimat i ha tornat a l’atmosfera marciana.

Traddució: Alistair Spearing